L’ajust del so és definitivament una ciència. Molts aficionats a l’àudio han escoltat l’àudio durant tota la vida, però mai creuen que l’àudio no és prou bo i finalment han anunciat que renunciaran. Això és el resultat de no ajustar el sistema de so. Com ajustar el sistema de so? La concordança d’equips és una ciència i el processament de l’espai també és una ciència, però crec que el més important és l’ajust de la ubicació dels altaveus. Si teniu un espai que es pot utilitzar lliurement, si teniu una elevada motivació per "escoltar bona música amb so". No teniu cap raó per no ajustar la ubicació correcta dels altaveus.
1. "Posició" no té res a veure amb "posicionament"
Com que l'ajust és la "posició" de l'altaveu, molta gent pensa naturalment que l'ajust de la posició de l'altaveu és escoltar el "posicionament". De fet, bé o malament. I us ho puc dir amb confiança: si utilitzeu el posicionament audiovisual com a estàndard de referència per ajustar la posició de l’altaveu, mai no trobareu la posició correcta. Per què? A causa del posicionament, el focus se centra en l’efecte sonor i en l’efecte sonor On és la veritat? No digueu que no ho sabeu, no ho sé, fins i tot el productor, enginyer de so i intèrpret de la gravació no ho sabrà. És tan vanitós i eteri utilitzar coses que ningú no sap la veritat com a estàndard d’ajust. Cosa?
El posicionament de l’altaveu és trobar un punt on l’energia sonora de cada banda de freqüència del so es distribueixi uniformement. Per què s’ha d’equilibrar l’energia sonora de cada banda de freqüència? Perquè només d’aquesta manera podem escoltar el so correcte de l’instrument sense ser distorsionat; només així podem escoltar el que vol expressar la música. Ja he dit a l’article anterior: el que escoltem no és el so que fa l’altaveu, sinó el so produït per tot l’espai després de la vibració de l’altaveu “desencadena” l’espai. En determinats punts de l’espai, aquest efecte activador serà especialment equilibrat i és molt efectiu per a nosaltres sentir una ona sonora clara, donant lloc a un so “molt real” i “molt realista”.
2. Eviteu desenvolupar pel·lícules gravades i utilitzeu bé la música
Molta gent pensa que els ajustaments d’àudio s’han de fer amb les "pel·lícules de febre" i que s’han d’utilitzar discos normals per escoltar altaveus de gamma alta, però no es pot escoltar la capacitat real. Personalment, crec que és tot el contrari. Què són les pel·lícules sobre febre? La majoria de les pel·lícules sobre febre es fan amb efectes de so. En altres paraules, el punt de partida d'aquests discos no és "presentar una millor música", sinó "utilitzar la música per presentar efectes de so exagerats". Aquests efectes de so exagerats poden tenir un bon rendiment en la majoria dels altaveus, perquè originalment es va gravar per agradar als fans d’àudio. Si només utilitzeu audiòfils per ajustar el so, podeu sentir fàcilment aquests efectes de so i sentir-vos satisfets i el progrés és limitat. A més, el sistema de so ajustat d’aquesta manera només pot reproduir efectes de so exagerats, però no és satisfactori escoltar la majoria de discos.
El meu suggeriment és: Si us plau, utilitzeu una bona música per ajustar el so i, si us plau, utilitzeu més la música clàssica, el millor és la simfonia. Per què utilitzar "bona música"? Perquè la bona música real té connotacions per expressar-se. Si un conjunt d’altaveus no pot expressar clarament les connotacions de la bona música, escoltar bones actuacions i actuacions mediocres només obtindrà efectes sonors similars. Aquest sistema de so té una expressivitat molt limitada i no ens ajuda gens a apreciar la música. En canvi, en un bon sistema de so, podem sentir clarament la rica connotació musical que vol expressar una bona actuació. La informació d’aquesta música va ser realment enregistrada pel micròfon situat a l’escena i, després de segellar el disc, va ser "descodificat i restaurat" pel sistema d’àudio. Com més gran sigui la capacitat de reducció del sistema de so, més clara serà l’expressió musical que podem escoltar. Si prenem l’actuació estèril com a referència per ajustar el so, després d’afinar durant molt de temps, el que sentim continua essent actuacions estèrils i sense contingut, que no ens poden permetre trobar maneres de millorar més a prop de l’actuació musical.
3. La sala de concerts és una autèntica "reproducció del so original"
És perquè aquest manuscrit es va publicar a "MUZIK", vaig dir que s'hauria d'utilitzar la música clàssica per ajustar el so? No, hi ha una de les raons més importants per utilitzar la música clàssica per ajustar el so: l’única cosa que queda al món és la interpretació de la música clàssica. Una actuació musical amplificada per un micròfon. Les escenes que escoltem a la sala de concerts són "reproducció del so original", de manera que qualsevol persona que hagi estat al concert pot entendre com sona la música clàssica al moment.
En canvi, tant si es tracta de música jazz, rock o electrònica, el controlador de so ha d’ajustar el volum del micròfon o de l’instrument al lloc d’actuació i, fins i tot, afegir el control de l’efecte sonor, com ara el ressò i l’equalització, per produir el que sentim. el so de. L'actuació de gira d'un grup de rock pot tenir efectes de so molt diferents a cada lloc, i és possible que aquests efectes de so diferents no siguin els mateixos que el so del disc. La gran majoria de la música no clàssica ni tan sols està gravada per tots els músics a l’estudi, sinó que és el resultat de diversos enregistraments i mescles. Aquest "compost" és completament diferent de l'experiència de la música en viu.
4. La barreja coincideix amb la impressió escolta de l'escena
Els lectors que han investigat una mica sobre la gravació poden tenir preguntes: "Ei, aquest autor és massa ignorant. La majoria de la música clàssica és el resultat de la gravació de diversos micròfons i la barreja de diverses pistes. Això és el mateix que altres. música igual? ” No és el mateix! Perquè quan escoltem música clàssica a la sala de concerts, la nostra experiència en la distribució del so de l’orquestra és aproximadament la mateixa (perquè l’actuació a la sala de concerts no està distorsionada pel micròfon, només a través de la Per tant, l’enginyer de mescles de música clàssica pot no escoltar el lloc de gravació, però pot seguir l’experiència de l’escolta de música clàssica i intentar reproduir l’equilibri de diverses bandes de freqüència similars a l’escena quan es mescla. , la barreja d'altres músiques està "representada per un lloc" i diferents enginyers de mescles poden barrejar efectes de so completament diferents.
A més, tot i que els enregistraments de música clàssica poden haver sofert moltes edicions i mescles, tots van ser gravats al mateix temps al mateix lloc per tota l’orquestra. Per tant, tot i que els micròfons es poden distribuir en deu posicions diferents, tots van agafar-se de La reverberació del mateix espai. En canvi, les gravacions de jazz també es realitzen al mateix temps, però per netejar el so, normalment el bateria o el baixista enregistraran en un espai reduït i aquests micròfons no poden rebre la informació espacial completa.
Oblideu-vos dels efectes de so durant una estona i abraceu la música amb tot el cor, podem entendre millor què és la reproducció de so d’alta qualitat.
El nostre altre producte:
